Tancament de COED

Avui, finalitzo les meves entrades en aquest blog sobre l'assignatura de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) que pertany al Mòdul 1: Processos i contextos educatius II, de la qual, al llarg del semestre, he anat fent entrades sobre els coneixements adquirits a classe, les reflexions que he fet sobre  aquests i les ampliacions per saber-ne més sobre cada tema.

Fer aquestes entrades al blog m'ha servit per organitzar la matèria, trobar punts de connexió entre diferents temes tractats i poder-los relacionar. A més a més, m'ha servit per recordar el que havíem fet a classe i ampliar els meus coneixements mitjançant diferents fonts. 

Aquesta assignatura m'ha sorprès, ja que, al principi de curs pensava que seria alguna cosa semblant a l'assignatura de llengua catalana que hem fet durant tota la vida, però amb un nom més atractiu. Estava del tot equivocada. En aquesta assignatura s'han tractat temes molt importants que han format part de la nostra vida des que érem petits, però no hi hem prestat la suficient atenció i, per això, ara no tenim facilitat. 

Un dels temes que reflecteix el que acabo de dir és parlar en públic. Sempre hem parlat en públic, hem exposat algun treball o hem explicat alguna cosa davant de tota la classe i tenim vergonya i, sovint, no ho fem com esperem. A COED hem après a parlar i a defensar-nos en públic, ho hem treballat tant teòricament, amb la lectura del llibre "Com parlar bé en públic", com pràcticament, fent exposicions orals com la d'Identitat i Territori entre d'altres.

Com ja he dit abans, hem parlat molt en públic però ningú ens ho ha ensenyat, hem escrit molts textos però ningú ens ha dit com fer-ho, i aquí, a COED ho hem fet. Trobo que dominar la comunicació tant oral, escrita com digital és imprescindible per un mestre ja que haurem d'ensenyar als petits a fer-ho, per això trobo que aquesta assignatura és molt interessant i necessària.

Per acabar us enllaço una de les meves millors entrades que també crec que és una de les més importants:

Aprenem a ser bons comunicadors

Espero que us hagin agradat les meves entrades de COED i que n'hagueu tret profit! 

Sort i fins aviat!

La comunicació i les seves habilitats lingüístiques

Avui parlaré sobre una de les classes més teòriques que vam tenir a COED on vam parlar sobre les 4 habilitats lingüístiques necessàries per comunicar-nos. Aquestes quatre habilitats són llegir, escriure, parlar i escoltar. Tot i que semblen uns termes molts senzills que compren tothom i que no es necessària la seva explicació, vam aprofundir en aquests temes i vam fer una petita explicació de cada terme. 

Per començar vam definir llegir com procés mitjançant el qual és compren un text escrit. És a dir, llegir un text va més enllà de pronunciar les paraules que hi ha en un paper, sinó que es tracta de entendre el seu significat, per tant, podriem dir que llegir és comprendre. Segons Isabel Solé al 1992 aquesta habilitat té 4 implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir, que el significat que té un escrit no es una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb els que s'enfronta l'autor.
   
   
2. Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu és el que marca la lectura, que els objectius poden ser molts i molt variats; per aprendre, per funcionar a la vida... I que l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control, sovint inconcient, que fem sobre la lectura.
   
   
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, perquè qui llegeix ha de fer- seu el text relacionat-ho amb alò que ja sap. I a més a més, ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
   
   
4. Llegir és implicar-se en un procés de producció i inferència continuu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint va verificant o va refutant les hipòtesis inicials i en va creant de noves.

La segona habilitat lingüística (escriure) és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va més enllà de posar lletres en un paper, i va més enllà dels aspectes formals (Cal·ligrafia, Relació so-grafia/regles grafofòniques, distribució en l'espai...) ja que també em de treballar els aspectes lingüístics (gramàtica, morfologia, lexicologia, semàntica...) i també em de tenir en compte els aspectes discursius que són: el procés de composició del text, les característiques o propietats d'un text (coherència, cohesió, adequació,correcció i variació d'estil) i la tipologia del text.

Per tal d'expressar allò que hem entès d'una lectura o allò que hem escrit en un paper utilitzem la tercera habilitat lingüística que és parlar, és a dir, expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Per últim podem definir escoltar com comprendre un missatge a partir de engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment. Saber escoltar implica un paper actiu i participatiu, respecte per l'emissor i les seves idees, ser objectiu per entendre el que ens vol dir l'altre, descobrir els objectius i els propòsits de l'orador, descobrir les idees principals del missatge de l'orador i reaccionar al missatge i parlar (si s'escau) quan acaba l'orador.

A vegades no tenim en compte que implica cada habilitat lingüística i no la desenvolupem al màxim així doncs, per tal de millorar la nostra comunicació amb els altres és bo tenir en compte aquests conceptes.

Per acabar us recomano un joc per millorar les vostres habilitats lingüístiques. Aquest joc és una aplicació del programa El Gran Dictat que fan a tv3. Ara el pots descarregar pel teu iphone, android o ipad. Aqui us deixo un vídeo s'explcia aquesta aplicació. Feu-li un cop d'ull! 

El llenguatge i la competència comunicativa

EL LLENGUATGE 

El llenguatge és el mitjà d'expressió propi de l'ésser humà constituït per unes senyals i la combinació d'aquestes. És elaborat i complex i, permet la expresisó verbal de sensacions, situacions, idees... Amb ell, podem organitzar el món que ens envolta i diferenciar les nostres percepcions ja que permet reduir la il·limitada varietat de percepcions a un nombre limitat de tipus d'objectes i de fenòmens.

Aquest element és bàsic en la construcció i la constitució del nostre pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells. Per tant, és el responsable de que siguem capaços de pensar i a més a més, és el suport de la memòria perquè, mitjançant el llenguatge rebem els coneixements adquirits generació rere generació.

El llenguatge és el mitjà amb el que podem expressar-ho tot. Permet el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència. A més a més, també permet que manifestem el nostre estat d'ànim i que ens comuniquem amb els altres.

Hi ha molts tipus de llenguatges, un d'ells és el llenguatge audiovisual, que ens permet comunicar-nos a través de les imatges com bé explicava Guillermo Orozco en una de les seves conferències que vam veure en una de les classes de COED.

La imatge té un codi més universal, però les imatges no sempre mostren la realitat així que, com deia Guillermo Orozco, és important que l'escola faci una alfabetització que comenci amb unes competències bàsiques digitals perquè puguem treure el màxim profit.

Per comunicar-nos mitjançant el llenguatge verbal és necessari l'aprenentatge d'una llengua. Això, implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

Per definir les habilitats comunicatives, és a dir, la capacitat comunicativa d'una persona des de el coneixement de la llengua fins l'habilitat per utilitzar-la s'anomena en un terme més general competència comunicativa que explicaré més detalladament a continuació.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aquesta competència inclou actituds, valors i motivacions. Comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. És un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris. Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat. En canvi, els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

En definitiva, la competència comunicativa és la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la i està composta per la competència lingüística, sociolingüística, discursiva i la competència estratègica.

Per entendre més aquest concepte us adjunto un vídeo del Youtube on s'analitza la competència comunicativa d'un humorista molt conegut com es Dani Rovira.

                       

La reflexió d'aquesta entrada és que penso que per ser mestres hem de dominar el llenguatge i tenir una competència comunicativa molt bona, ja que crec que són dos elements fonamentals a l'hora de tractar amb nens. La comunicació està present en tot moment a la nostra vida per tant, hem de saber i tenir interioritzades les capacitats i habilitats de la comunicació.

Codi oral i codi escrit

Diferències entre oral i escrit

Un individu que vulgui dominar el codi escrit domina una part dels coneixements essencials perquè domina el codi oral de la mateixa llengua, però ha d'aprendre aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral.

• Diferències contextuals

Canal Oral	Canal Escrit
Canal auditiu. El receptor comprèn amb l'oïda el text.	Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. El canal visual té una capacitat de transmissió d'informació superior a l'auditiu (Escarpit, 1973).
El receptor percep successivament (l'un darrera l'altre) els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament (tots alhora). Aquest fet implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals.
Comunicació espontània. L'emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receotor està obligat a comprendre el text en el moment de l'emissió i tal com s'emeti.	Comunicació elaborada. L'emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer (en quin ordre, velocitat...)
Comunicació immediata en el temps i en l'espai. L'oral és més ràpid i àgil.	Comunicació diferida en el temps i en l'espai.
Comunicació efímera (verba volant). Els sons només són perceptibles el temps que duren en l'aire.	Comunicació duradora (scripta manent). Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L'escrit adquireix el valor social de ser testimoni i registre dels fets.
Utilitza molt els codis no-verbals: la fesomia i els vestits, el moviment del cos, la conducta tàctil, el parallenguatge1, l'espai de la situació, etc. En una conversació normal, el significat social dels codis no-verbals és del 65%, contra el 35% dels verbals (knapp, 1980).	Els utilitza poc: la disposició de l'espai i del text, la textura del suport, etc.
Hi ha interacció durant l'emissió del text. Mentre parla, l'emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors (McDowell, 1981).	No hi ha interacció durant la composició. L'escriptor no pot conèixer la reacció real del lector.
El context extralingüístic té un paper molt important. L'oral s'hi recolza: codis no-verbals, dixi, etc.	El context és poc important. L'escrit és autònom del context. L'autor crea el context a mesura que escriu el text.

• Diferències textuals

Canal oral	Canal escrit
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l'emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor. Ús més freqüent de l'estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats).	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics).
Coherència
Selecció menys rigorosa de la formació presència de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants, etc.	Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l'autor pot modificar-la durant l'emissió.	Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
Estructures poc estereotipades: l'emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui.	Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes,etc.
Cohesió
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions,etc.)	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços (conjuncions, relatius, etc.)
Utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tonts, etc.	Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta,etc.) i altres codis gràfics (claudators, asterics, etc.)
Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.	Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals (esquemes), etc.
Freqüència alta de referències exofòriques (referides al context, a la situació, etc.): tu, jo, aquí, ara, etc.	Freqüència alta de referències endofòriques (referides al matex text): ell, aquell, meu, alguns,etc.
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions,elisions, coicins fonètics...	Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar), combinacions de pronoms (n'hi), etc.	També usa solucions formals: relatiu composta (el qual), perfet simple (anà), combinacions de pronoms (li'n), etc.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades).	Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions, etc.
Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures.
L'ordre dels elements de l'oració és força variable.	Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.	Tendència a usar lèxic marcat fonamentalment: ràpidament, elements.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s'uses reiteradament (amb valor semàntic: tú!, si?, xaval!; sense valor semàntic: eh...,mmm).	Absència d'aquests elements.
Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs,etc.)	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d'onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	Ús molt escàs.

Les comunicacions escrites més corrents són substancialment diferents de les orals, de forma que l'escriptor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correció gramatical distints.

La relació oral-escrit

La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història.

• Pels medievals l'escrit (llatí) era més important que l'oral (llengües romàniques).
• Al segle XX per la lingüística estructuralista i per a la generativa, l'oral és l'objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.

Per comprendre quin és el paper real que juga l'oral en la producció i la comprensió de l'escrit, hem d'aclarir quina és la relació que s'estableix entre els dos codis.

El primer analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

Estatus de l'escrit (Vigner)
L'escrit tradicional	L'escrit, codi segon	L'escrit, llengua
L'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.	L'oral és l'objecte primer i primordial.	L'oral i l'escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral	S'aprèn l'escrit per transcriure l'oral	S'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

En la concepció tradicional, l'escrit és el model normatiu que cal i seguir. La gramàtica és una gramàtica oracional i prescriptiva de l'escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Es proscriuen els usos més funcionals de la llengua i s'utilitzen textos descontextualitzats.

Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l'existència d'un llenguatge universal en què l'escrit era només patrimoni d'una minoria.

L'escrit com a codi segon es fomenta en la lingüística moderna. Els estudis gramaticals es basen en l'anàlisi de les oracions de l'oral. L'escrit s'utilitza per transcriure aquestes conversacions de forma que s'ensenya el codi escrit però no el text o el discurs escrit.

La tercera concepció creu que l'oral i l'escrit són dos codis diferents o autìonoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs, que analitzen els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral. Afirma que l'escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions. A més a més, recorda que no existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme exacte entre els dos canals.

Scinto presenta tres models diferents de relació oral-escrit:

Estatus de l'escrit (Scinto)

Model dependent	Model equipol·lent	Model independent
(Tradicional)	(Cercle de Praga)	(Glossemàtica)
Llengua oral escrit	Llengua oral escrit	Llengua oral escrit altres manifestacions

En el model dependent, es considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l'escrit com a transcripció gràfica del primer. Arguments:

• El filogenètic: l'oral va aparèixer molt abans de l'escrit.
• L'antogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l'oral.

Els defensors d'aquest model creuen que l'oral és la manifestació natural dels llenguatge, mentre que l'escrit és un calc cultural.

Scinto afirma que tant l'oral com l'escrit necessiten un detetminat context cultural per desenvolupar-se i que tits dos són capacitats comunicatives potencials de la persona.

El model independent sosté que l'oral i l'escrit són absolutament independents i que només són dues possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.

Scinto pensa que es un model lògic i possible però difícil de defensar.

El model equipol·lent, postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries.

Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millora la relació oral-escrit.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrut respecte l'oral. El primer des de l'òptica de la didàctica de l'expressió escrita, i el segon des de el cap de la psicolingüística. I creuen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

La reflexió d'aquesta entrada és que he pogut veure que tant el codi oral com el codi escrit són molt importants en la vida cuotidiana i que, per tant, s'haurien d'ensenyar per igual a les escoles. Moltes vegades, tendim a ensenyar molt a escriure i expressar-nos amb el codi escrit, pensant, que com sabem parlar, no fa falta que ens ensenyin a dominar el codi oral. Però, això, és un error que els mestres haurien de començar a solucionar.

Per acabar, us enllaço una pàgina molt interessant que parla sobre la relació del codi oral i el codi escrit.

La Descripció

En una de les primeres sessions de COED vam parlar sobre la descripció i vam veure diferents maneres de descriure persones, animals, objectes, sentiments... La seqüència descriptiva pot dominar el text, però en la major part dels textos està combinada amb altres seqüències.

Per començar podem dir que la descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, paisatges, sentiments... Qualsevol cosa. El seu objectiu és definir alguna cosa per tal que els altres puguin fer-se una idea i puguin recrear el que nosaltres estem descrivint.

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva, on l'autor adopta una actitud imparcial, i la subjectiva, o l'autor reflecteix el que li suggereix allò que descriu.

A classe vam escoltar diverses cançons de les quals havíem de dir que descrivia i de quina manera ho feia. La cançó que més em va cridar l'atenció va ser la de El Gripau Blau que tractava d'un gripau molt cregut. 

També vam fer el mateix amb un conte: El conte del Abiyoyo on mentre es va narrant la història es va descrivint en Abiyoyo.

Un altre model de descripció que vam tractar va ser la poesia visual d'en Joan brossa amb la que vam descobrir que per descriure alguna cosa no fan falta paraules.

L'últim model de descripció que vam veure va ser el videoclip de la cançó Summercat de Billie the Vision and the Dancers que va ser l'anunci d'Estrella Damm l'any 2009. Aquest videoclip no només descriu una situació, un estiu desitjable sinó que ens fa recordar els moments màgics que hem viscut en la època més calorosa del any.

Veure tots aquests models de descripció m'ha fet adonar-me'n que aquest mode d'organització del discurs està present no només en els contes que em llegien de petita o les novel·les que llegim ja de grans, sinó que està present a tot arreu. A la ràdio, a la televisió, als cartells propagandístics... Per tant està present dia a dia en les nostres vides i cal que sapiguem utilitzar-la.


ACTIVITATS PER TREBALLAR LA DESCRIPCIÓ

Autoretrat

Una de les activitats que vam dur a terme per treballar aquest concepte de forma pràtica va ser fer un autoretrat. L'activitat consistia en que cadascú es descrivís tal i com ell és veia, sense posar el nom. Després els fulls eren repartits a tota la classe de tal manera que tothom rebia un autoretrat d'una altra persona i havia d'esbrinar qui era.

Aquesta activitat hem va semblar molt interessant ja que serveix perquè altres persones et coneguin més a fons i també perquè tu coneguis a aquelles persones amb les que encara no t'has relacionat i puguis interessar-te més, per fer amistat amb aquelles persones ja sigui per gustos, caràcter...

Exposició: Qui ets, tu ?

Una altra de les activitats, que també vam realitzar a principi de curs, consistia en descriure una persona de la classe mitjançant una imatge, aquesta havia de ser feta per nosaltres. L'imatge havia de reflectir el que et transmetia aquella persona i algunes de les característiques d'aquella. 

Jo vaig descriure la Cristina Mateu mitjançant la següent imatge:

Aquesta activitat va ser molt útil per coneixen's els uns als altres, ja que eren els primers dies i encara no ens coneixiem tots. Així, doncs, mitjançant la descripció dels altres podíem descobrir una miqueta més sobre cada persona. Fer aquesta activitat em va agradar molt i, a més a més, va crear un clima de confiança i tranquilitat dins el grup classe.

Aprenem a ser bons comunicadors

Al principi de curs, ens van dir que penséssim qui era un bon comunicador per nosaltres i quines característiques tenia aquest per a ser-ho. Jo vaig pensar en Andreu Buenafuente, un famós presentador, humorista i productor de televisió, el qual és caracteritza per la seva claredat. A l'hora de fer l'activitat el vaig definir com una persona molt propera al públic, crítica, segura, directa i expressiva.

A continuació us enllaço un vídeo on podeu veure el bon comunicador que és:

                             

Quan vam posar en comú a la classe el que havíem pensat, van sortir diferents personatges famosos els quals vam calificar com a bons comunicadors, com Pep Guardiola, Eduard Punset, Josep Cuní i Pilar Rahola entre altres. Entre tots vam arribar a la conclusió que per ser un bon comunicador s'ha de ser clar, precís, prudent, segur de si mateix, saber trobar el moment per dir les coses, generar confiança i ser proper.

Aquesta activitat hem va servir per aprendre analitzar la manera d'expressar-se de grans comunicadors, cosa que m'ajuda a saber quins dels meus punts febles hauria de treballar més per aprendre a parlar bé i arribar a ser una bona comunicadora, cosa que trobo imprescindible per ser una bona mestra.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC 

Per seguir treballant sobre com ser un bon comunicador ens van proposar la lectura del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest llibre consta de nou capítols ens els quals es donen consells per ser un bon orador. Després de fer la lectura i el treball sobre el llibre, a classe, vam posar en comú els deu ítems que trobàvem més irrellevants per ser un bon comunicador. I finalment vam arribar a la conclusió que els deu punts que em de tenir més en compte, a l'hora de parlar en públic, són els següents:

• Tenir molt clar el tema i les idees que vols transmetre al públic
• Preparar un bon guió per afavorir l'estructura del discurs 
• Captar l'atenció del públic mitjançant preguntes, l'humor, silencis.. 
• Tenir cura de la posició del cos i de la gesticulació 
• Mostrar naturalitat 
• Utilitzar diferents tons de veu 
• Fer ús dels mitjans audiovisuals només com a suport de la paraula 
• Dominar el llenguatge 
• Adaptar-nos al públic 
• Parlar amb claredat, precisió i brevetat

Fer aquesta activitat m'ha estat molt útil perquè sempre hem poso molt nerviosa quan es tracta de fer una presentació oral o explicar alguna cosa davant de tota la classe. Per això, tenir clar els aspectes més importants per parlar de cara al públic em serveix per poder anar-los posant en pràctica i millorar la meva expressió oral. 

PUBLICACIÓ DIGITAL

Per acabar de treballar sobre aquest tema, vam fer una exposició oral acompanyada amb un prezi (eina que permet fer presentacions en linea) sobre un personatge que créiessim que era un bon comunicador i havíem d'explicar perquè ho crèiem justificant-ho amb exemples; imatges, vídeos, piulades...

El meu grup i jo vam decidir fer l'exposició sobre Pilar Rahola, una política i periodista catalana, d'ideologia catalana d'esquerres. Per fer l'exposició ens vam formular la pregunta següent: "Pilar Rahola és una bona comunicadora?"  Després vam pensar en quines característiques ha de tenir una persona per ser una bona comunicadora i a partir d'aquí, vam justificar cada característica amb un exemple de Pilar Rahola i vam arribar a la conclusió de que Pilar Rahola, SI era una bona comunicadora.

                                                                   

Amb aquest treball vam poder aprofundir més sobre els coneixements que haviem adquirit per ser bons comunicadors i interioritar-los. A més a més, ho vam posar en pràctica ja que en deu minuts vam haver d'explicar davant tota la classe el nostre punt de vista i convence'ls de que Pilar Rahola és una bona oradora.

ALTRES EXPOSICIONS ORALS 

Identitat i Territori

Una de les exposicions orals que hem fet aquest semestre en l'assignatura de COED és la d'identitat i territori. Aquesta treball s'ens va proposar a principi de curs i teniem gairebé dos mesos per preparar-lo. A partir del lema: Identitat i territori havíem de trobar un tema que lligués amb aquest. 

Després de pensar i pensar, de donar-hi voltes, la meva companya Cristina Mateu i jo vam arribar a la conclusió que fariem el treball sobre la visió que s'ha obtingut dels mestres al llarg del temps. Vam escollir aquest tema principalment, perquè un somni que compartim amb la resta de la classe és ser mestres i, vam voler veure les diferències que trobem entre els mestres d'abans i els mestres d'ara. Per fer-ho ens vem formular un seguit de preguntes com Que busquen?, Quins són els seus mètodes?, Com interactuen amb els seus alumnes?, entre d'altres.

                              

Per fer aquest treball vam realitzar enquestes, a persones de diverses edats, sobre els seus mestres i vam fer una entrevista a una noia de dotze anys i una senyora de noranta sis. En aquesta exposició vam posar en pràctica tot el que havíem après sobre com ser un bon comunicador, amb el llibre "Com parlar bé en públic" del qual us en vaig parlar en una de les entrades anteriors. 

Vaig estar una mica nerviosa, però com ho havíem estat practicant, teniem les idees clares, havíem preparat un bon guió i teniem el suport d'un mitjà audiovisual com és un prezi, va sortir bastant bé i crec que vam conseguir posar en pràctica tot el que havíem après.

Recitació d'un poema

Una altra de les exposicions orals que vam fer va ser la recitació d'un poema triat per nosaltres. Jo vaig escollir el poema d'en Miquel Martí i Pol , un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits, que es titulava El camí que no faig. Vaig escollir aquest poema perquè quan el vaig llegir em va transmetre molts sentiments i vaig pensar que si esculls un poema que t'agrada i que t'aporta coses seria més fàcil d'aprendre'l i transmetre allò que et fa sentir.

Per fer aquesta exposició havíem de tenir en compte la mirada al públic, la veu, la postura, la gesticulació i els nervis. Fer aquesta activitat va ajudar molt a perdre la vergonya quan parlem davant tota la classe i per aprendre a controlar els nervis. 

Presentació

Hola, em dic Marta Álvarez tinc 18 anys i sóc estudiant de primer any del Grau en Educació Primària a la facultat Blanquerna de la Unviersitat Ramon Llull (URL).

En aquest bloc trobareu informació sobre els coneixements que obtingui al llarg del curs en les sessions de COED (Comuicació oral, escrita i digital) i GITIC (Gestió de la Informació i TIC).

Espero que us sigui útil el meu bloc i us serveixi d'ajuda.