dijous, 22 de novembre de 2012

Editem videos!!


En una de les sessions de GITIC vam aprendre a utilitzar les diferents aplicacions dels Movie Maker. Aquest programa va aparèixer a l'any 2000 i serveix per crear i editar vídeos amb imatges, música, efectes, títols, crèdits... És un programa molt útil per crear els teus propis vídeos i a més a més et permet compartir-los. A continuació farem unes pinzellades de les diferents aplicacions de Movie Maker

Un cop obert el programa per començar a treballar podem afegir vídeos, fotos o música. Per fer-ho veureu a la part de dalt un lloc on posa "Afegeix vídeos i fotos"  i al costat "Afegeix música". Per inserir aquests elements només cal que cliquem i ens portarà directament a la nostra Biblioteca d'imatges, vídeos o música.

                                                   

Després d'haver afegit aquests elements podem posar-lis efectes. Només cal que anem a la pestaña de dalt on posa "Efectes visuals" i seleccionar l'efecte que li volem donar.

                                        


Per poder tallar la música, decidir en quin moment comença a sonar o per tallar imatges, a la pestaña de dalt on posa "Editar" trobarem la manera de fer-ho.

                                     

                                          
A més a més també podem afegir títols a les imatges i als videos, escriure algun text... Per fer-ho només cal que anem a la pestaña "Inicio" on trobarem la opció per poder afegir títols, crèdits...

                                                           

Una altre de les coses que podem fer és posar efectes entre imatges, videos, títols... A la pestaña de "Animaciones" trobarem els diferents efectes que podem posar entre els diferents elements i a més podrem escollir la seva durada.

                               

Un cop feta la nostra pel·lícula la podem compartir.

                                               


Aquest programa és molt útil i fàcil d'utilitzar, per això us animo a començar a crear les vostres pròpies pel·lícules. Per més infomació sobre l'ús d'aquest programa us enllaço un Manual d'ús de Movie Maker.

dissabte, 17 de novembre de 2012

La comunicació i les seves habilitats lingüístiques

Avui parlaré sobre una de les classes més teòriques que vam tenir a COED on vam parlar sobre les 4 habilitats lingüístiques necessàries per comunicar-nos. Aquestes quatre habilitats són llegir, escriure, parlar i escoltar. Tot i que semblen uns termes molts senzills que compren tothom i que no es necessària la seva explicació, vam aprofundir en aquests temes i vam fer una petita explicació de cada terme. 


Per començar vam definir llegir com procés mitjançant el qual és compren un text escrit. És a dir, llegir un text va més enllà de pronunciar les paraules que hi ha en un paper, sinó que es tracta de entendre el seu significat, per tant, podriem dir que llegir és comprendre. Segons Isabel Solé al 1992 aquesta habilitat té 4 implicacions:



  1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir, que el significat que té un escrit no es una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb els que s'enfronta l'autor.

  2. Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu és el que marca la lectura, que els objectius poden ser molts i molt variats; per aprendre, per funcionar a la vida... I que l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control, sovint inconcient, que fem sobre la lectura.

  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, perquè qui llegeix ha de fer- seu el text relacionat-ho amb alò que ja sap. I a més a més, ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

  4. Llegir és implicar-se en un procés de producció i inferència continuu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint va verificant o va refutant les hipòtesis inicials i en va creant de noves.

La segona habilitat lingüística (escriure) és un procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va més enllà de posar lletres en un paper, i va més enllà dels aspectes formals (Cal·ligrafia, Relació so-grafia/regles grafofòniques, distribució en l'espai...) ja que també em de treballar els aspectes lingüístics (gramàtica, morfologia, lexicologia, semàntica...) i també em de tenir en compte els aspectes discursius que són: el procés de composició del text, les característiques o propietats d'un text (coherència, cohesió, adequació,correcció i variació d'estil) i la tipologia del text.







Per tal d'expressar allò que hem entès d'una lectura o allò que hem escrit en un paper utilitzem la tercera habilitat lingüística que és parlar, és a dir, expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.






Per últim podem definir escoltar com comprendre un missatge a partir de engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment. Saber escoltar implica un paper actiu i participatiu, respecte per l'emissor i les seves idees, ser objectiu per entendre el que ens vol dir l'altre, descobrir els objectius i els propòsits de l'orador, descobrir les idees principals del missatge de l'orador i reaccionar al missatge i parlar (si s'escau) quan acaba l'orador.


A vegades no tenim en compte que implica cada habilitat lingüística i no la desenvolupem al màxim així doncs, per tal de millorar la nostra comunicació amb els altres és bo tenir en compte aquests conceptes.

Per acabar us recomano un joc per millorar les vostres habilitats lingüístiques. Aquest joc és una aplicació del programa El Gran Dictat que fan a tv3. Ara el pots descarregar pel teu iphone, android o ipad. Aqui us deixo un vídeo s'explcia aquesta aplicació. Feu-li un cop d'ull! 



dijous, 15 de novembre de 2012

SCRATCH

L'Scratch és una aplicació perquè els nens desenvolupin la seva creativitat i imaginació. Aquest programa permet crear animacions divertides que fan que els nens manifestin les seves idees i desenvolupin la seva creativitat. A més a més és una forma divertida d'aprendre i motivar a l'alumne.


Aquí us deixo el primer projecte que he fet a l'Scratch:

Per més informació us deixo un Tutorial de l'Scratch que explica detalladament com començar a utilitzar aquest programa.

També us adjunto una proposta que fan dos mestres de l'escola Projecte de Barcelona per treballar a l'aula amb l'Scratch.

Edu3.cat
 


Us animo a que proveu de fer diferents projectes amb l'Scratch ja que us sorprendreu del vostre resultat i a més a més deixareu volar la vostra imaginació i creativitat.

El llenguatge i la competència comunicativa

EL LLENGUATGE 

El llenguatge és el mitjà d'expressió propi de l'ésser humà constituït per unes senyals i la combinació d'aquestes. És elaborat i complex i, permet la expresisó verbal de sensacions, situacions, idees... Amb ell, podem organitzar el món que ens envolta i diferenciar les nostres percepcions ja que permet reduir la il·limitada varietat de percepcions a un nombre limitat de tipus d'objectes i de fenòmens.

Aquest element és bàsic en la construcció i la constitució del nostre pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells. Per tant, és el responsable de que siguem capaços de pensar i a més a més, és el suport de la memòria perquè, mitjançant el llenguatge rebem els coneixements adquirits generació rere generació.

El llenguatge és el mitjà amb el que podem expressar-ho tot. Permet el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència. A més a més, també permet que manifestem el nostre estat d'ànim i que ens comuniquem amb els altres.


Hi ha molts tipus de llenguatges, un d'ells és el llenguatge audiovisual, que ens permet comunicar-nos a través de les imatges com bé explicava Guillermo Orozco en una de les seves conferències que vam veure en una de les classes de COED.

La imatge té un codi més universal, però les imatges no sempre mostren la realitat així que, com deia Guillermo Orozco, és important que l'escola faci una alfabetització que comenci amb unes competències bàsiques digitals perquè puguem treure el màxim profit.

Per comunicar-nos mitjançant el llenguatge verbal és necessari l'aprenentatge d'una llengua. Això, implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

Per definir les habilitats comunicatives, és a dir, la capacitat comunicativa d'una persona des de el coneixement de la llengua fins l'habilitat per utilitzar-la s'anomena en un terme més general competència comunicativa que explicaré més detalladament a continuació.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aquesta competència inclou actituds, valors i motivacions. Comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. És un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris. Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat. En canvi, els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

En definitiva, la competència comunicativa és la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la i està composta per la competència lingüística, sociolingüística, discursiva i la competència estratègica.

Per entendre més aquest concepte us adjunto un vídeo del Youtube on s'analitza la competència comunicativa d'un humorista molt conegut com es Dani Rovira.


                       


La reflexió d'aquesta entrada és que penso que per ser mestres hem de dominar el llenguatge i tenir una competència comunicativa molt bona, ja que crec que són dos elements fonamentals a l'hora de tractar amb nens. La comunicació està present en tot moment a la nostra vida per tant, hem de saber i tenir interioritzades les capacitats i habilitats de la comunicació.

dimarts, 13 de novembre de 2012

L'ús de marcadors socials

Els marcadors socials s'utilitzen per seleccionar diferents adreces webs, emmagatzemar-les, classificar-les i compartir-les. Aquests serveis ens permeten buscar el que han fets altres persones sobre diferents temes i posar les webs en una llista o a una altre amb etiquetes depenen del tema que tractin.

En la sessió de GITIC vam veure diferents marcadors socials:


  • Delicious és una pàgina web que permet guardar i recurperar les pàgines webs d'interès a la xarxa. Per tal de facilitar la seva recerca es poden fer etiquetes per classificar les webs per temes.
                         

  • Mister-wong és una pàgina web que permet emmagatzemar webs d'interès a la xarxa amb etiquetes. Aquest recurs permet la creació de grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos o el seguiment de l'activitat de diferents persones ja que quan emmagatzemes les teves webs d'interès i les classifiques mitjançant les etiquetes, queden obertes al públic.
                             

  • Pearltrees és una eina que organitza la informació en forma d'esquema, té arbres amb branques que acaben en petites boletes que són les que tenen el recurs concret (l'adreça concreta). L'arbre seria com l'etiqueta és a dir el tema, i la perla és l'adreça concreta. Per accedir a pearltrees es pot  crear un compte o a través del facebook i/o twitter. Això permet vincular les dos aplicacions i compartir aquella informació que ens sembli més interessant amb els nostres amics o seguidors.
                            

                                  
Pearltrees podriem dir que és un marcador social més personalitzat, que alhora permet que els altres vegin els teus "arbres" i tu puguis veure el dels altres i fins i tot, afegir-los al nostre arbre. Aquest marcador social és molt útil i fàcil d'utilitzar. A continuació faré una pinzellada per saber com començar a utilitzar aquesta eina.


                              

Per començar el nostre Pearltrees hem de cercar les nostres webs o enllaços d'interès, anar a la nostra pàgina principal i clicar al botó que posa "Add pearls" que es troba a la part de dalt. Després de clicar aquest botó se'ns obrirà una pestanya on haurem d'escriure la pàgina web i aquesta s'afegirà al nostre Pearltrees. Tot i que es posarà a la primera "perla" podem arrossegar-la,moure-la i posar-la on més ens interessi.

                           

Un cop haguem instal·lat el Pearltrees i haguem afegit la primera "perla" serà molt més senzill    utilitzar aquesta eina ja que cada vegada que obrim una pàgina web trobarem a dalt, on estan escrites les pàgines web, al costat una icona de Pearltrees. Això ens recorda molt a com feiem abans d'utilitzar marcadors socials, que era aquella estrella per afegir a preferits. 

                            

Una altra ventatge que tenim amb l'utilització de Pearltrees és que podem buscar els marcadors d'altres persones, ja que quan fem un Pearltrees tothom pot tenir-hi accés.

                            


Aquí us deixo el meu pearltrees:
alvarezlarrode



Per més informació sobre marcadors socials us enllaço un Pearltrees que he trobat de marcadors socials: Pearltrees de diferents marcadors socials


Per últim dir que els marcadors socials hem semblen molt útils per que quan necessitem fer algun treball o informar-nos sobre algun tema ens permeten cercar molta informació i organitzar-la. A més comparant-lo amb el clàssic "afegir a preferits" trobem moltes més avantatges ja que mitjançant els marcadors socials podem emmagatzemar, classificar, descobrir i compartir.

Us animo a començar a fer servir els marcadors socials i que els trobeu tant útils com m'ho han semblat a mi.



dijous, 8 de novembre de 2012

Codi oral i codi escrit


Diferències entre oral i escrit

Un individu que vulgui dominar el codi escrit domina una part dels coneixements essencials perquè domina el codi oral de la mateixa llengua, però ha d'aprendre aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral.

  • Diferències contextuals


Canal Oral
Canal Escrit
Canal auditiu. El receptor comprèn amb l'oïda el text. Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. El canal visual té una capacitat de transmissió d'informació superior a l'auditiu (Escarpit, 1973).
El receptor percep successivament (l'un darrera l'altre) els diversos signes del text. El receptor els percep simultàniament (tots alhora). Aquest fet implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals.
Comunicació espontània. L'emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receotor està obligat a comprendre el text en el moment de l'emissió i tal com s'emeti. Comunicació elaborada. L'emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer (en quin ordre, velocitat...)
Comunicació immediata en el temps i en l'espai. L'oral és més ràpid i àgil. Comunicació diferida en el temps i en l'espai.
Comunicació efímera (verba volant). Els sons només són perceptibles el temps que duren en l'aire. Comunicació duradora (scripta manent). Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L'escrit adquireix el valor social de ser testimoni i registre dels fets.
Utilitza molt els codis no-verbals: la fesomia i els vestits, el moviment del cos, la conducta tàctil, el parallenguatge1, l'espai de la situació, etc. En una conversació normal, el significat social dels codis no-verbals és del 65%, contra el 35% dels verbals (knapp, 1980). Els utilitza poc: la disposició de l'espai i del text, la textura del suport, etc.
Hi ha interacció durant l'emissió del text. Mentre parla, l'emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors (McDowell, 1981). No hi ha interacció durant la composició. L'escriptor no pot conèixer la reacció real del lector.
El context extralingüístic té un paper molt important. L'oral s'hi recolza: codis no-verbals, dixi, etc. El context és poc important. L'escrit és autònom del context. L'autor crea el context a mesura que escriu el text.



  • Diferències textuals


Canal oral
Canal escrit
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l'emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor. Ús més freqüent de l'estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats). Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics).
Coherència
Selecció menys rigorosa de la formació presència de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants, etc. Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
Més redundant. Menys redundant.
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l'autor pot modificar-la durant l'emissió. Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
Estructures poc estereotipades: l'emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui. Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes,etc.
Cohesió
Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions,etc.) Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços (conjuncions, relatius, etc.)
Utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tonts, etc. Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta,etc.) i altres codis gràfics (claudators, asterics, etc.)
Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc. Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals (esquemes), etc.
Freqüència alta de referències exofòriques (referides al context, a la situació, etc.): tu, jo, aquí, ara, etc. Freqüència alta de referències endofòriques (referides al matex text): ell, aquell, meu, alguns,etc.
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions,elisions, coicins fonètics... Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar), combinacions de pronoms (n'hi), etc. També usa solucions formals: relatiu composta (el qual), perfet simple (anà), combinacions de pronoms (li'n), etc.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades). Ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions, etc.
Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades. Absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures.
L'ordre dels elements de l'oració és força variable. Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents El·lipsis menys freqüents
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc. Tendència a usar lèxic marcat fonamentalment: ràpidament, elements.
Freqüència baixa de mots amb significats específics. Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica. Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s'uses reiteradament (amb valor semàntic: tú!, si?, xaval!; sense valor semàntic: eh...,mmm). Absència d'aquests elements.
Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs,etc.) Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d'onomatopeies, frases fetes, refranys, etc. Ús molt escàs.

Les comunicacions escrites més corrents són substancialment diferents de les orals, de forma que l'escriptor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correció gramatical distints.

La relació oral-escrit

La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història.
  • Pels medievals l'escrit (llatí) era més important que l'oral (llengües romàniques).
  • Al segle XX per la lingüística estructuralista i per a la generativa, l'oral és l'objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.
Per comprendre quin és el paper real que juga l'oral en la producció i la comprensió de l'escrit, hem d'aclarir quina és la relació que s'estableix entre els dos codis.

El primer analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

Estatus de l'escrit (Vigner)
L'escrit tradicional L'escrit, codi segon L'escrit, llengua
L'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge. L'oral és l'objecte primer i primordial. L'oral i l'escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral S'aprèn l'escrit per transcriure l'oral S'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
Mètodes gramatical i de traducció. Mètodes àudio-visuals. Enfocament comunicatiu.

En la concepció tradicional, l'escrit és el model normatiu que cal i seguir. La gramàtica és una gramàtica oracional i prescriptiva de l'escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Es proscriuen els usos més funcionals de la llengua i s'utilitzen textos descontextualitzats.
Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l'existència d'un llenguatge universal en què l'escrit era només patrimoni d'una minoria.

L'escrit com a codi segon es fomenta en la lingüística moderna. Els estudis gramaticals es basen en l'anàlisi de les oracions de l'oral. L'escrit s'utilitza per transcriure aquestes conversacions de forma que s'ensenya el codi escrit però no el text o el discurs escrit.

La tercera concepció creu que l'oral i l'escrit són dos codis diferents o autìonoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs, que analitzen els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral. Afirma que l'escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions. A més a més, recorda que no existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme exacte entre els dos canals.
Scinto presenta tres models diferents de relació oral-escrit:

Estatus de l'escrit (Scinto)

Model dependent
Model equipol·lent
Model independent
(Tradicional)
(Cercle de Praga)
(Glossemàtica)
Llengua

oral

escrit
Llengua


oral escrit
Llengua


oral escrit altres
manifestacions

En el model dependent, es considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l'escrit com a transcripció gràfica del primer. Arguments:
  • El filogenètic: l'oral va aparèixer molt abans de l'escrit.
  • L'antogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l'oral.
Els defensors d'aquest model creuen que l'oral és la manifestació natural dels llenguatge, mentre que l'escrit és un calc cultural.
Scinto afirma que tant l'oral com l'escrit necessiten un detetminat context cultural per desenvolupar-se i que tits dos són capacitats comunicatives potencials de la persona.

El model independent sosté que l'oral i l'escrit són absolutament independents i que només són dues possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.
Scinto pensa que es un model lògic i possible però difícil de defensar.

El model equipol·lent, postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries.
Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millora la relació oral-escrit.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrut respecte l'oral. El primer des de l'òptica de la didàctica de l'expressió escrita, i el segon des de el cap de la psicolingüística. I creuen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

La reflexió d'aquesta entrada és que he pogut veure que tant el codi oral com el codi escrit són molt importants en la vida cuotidiana i que, per tant, s'haurien d'ensenyar per igual a les escoles. Moltes vegades, tendim a ensenyar molt a escriure i expressar-nos amb el codi escrit, pensant, que com sabem parlar, no fa falta que ens ensenyin a dominar el codi oral. Però, això, és un error que els mestres haurien de començar a solucionar.

Per acabar, us enllaço una pàgina molt interessant que parla sobre la relació del codi oral i el codi escrit.